El versicle detalla les ofrenes fetes pels líders de les dotze tribus d'Israel durant la dedicació de l'altar. Cada líder va presentar un plat d'or ple d'encens, cada un pesant 10 shekels segons el shekel del santuari, fent que el pes total d'or fos de 120 shekels. Aquesta ofrena formava part d'un conjunt més ampli de regals donats per honorar Déu i donar suport a les funcions del tabernacle. La precisió en l'anotació d'aquestes ofrenes subratlla la importància de la contribució de cada tribu i la unitat entre els israelites en les seves pràctiques de culte.
L'ús d'or i encens simbolitza la puresa i l'aroma agradable de les oracions elevades a Déu. Aquestes ofrenes no eren només actes de culte, sinó també expressions de gratitud i compromís amb Déu. La naturalesa col·lectiva de les ofrenes il·lustra la importància de la comunitat en la fe, on la contribució de cada membre, sigui del tamany que sigui, té un paper vital en la vida espiritual de tots. Aquest passatge encoratja els creients a donar generosament i a reconèixer el poder de la unitat en el culte i el servei.
