Enmig del desert, els israelites es van enfrontar a una crisi quan van ser morduts per serps verinoses. Déu va instruir a Moisès perquè fes una serp de bronze i l'aixecés sobre un pal. Qualsevol que fos mordut podia mirar la serp de bronze i ser curat. Aquesta narrativa subratlla la importància de la fe i l'obediència. Els israelites havien de confiar en el mètode inusual de Déu per a la seva sanació, que els exigia mirar la serp de bronze. Aquest acte de mirar era una expressió de fe en la promesa i la provisió de Déu.
La serp de bronze també serveix com un poderós símbol de salvació i redempció. Anticipa l'ensenyament del Nou Testament sobre mirar a Crist per a la salvació. Així com els israelites van ser curats mirant la serp de bronze, els cristians creuen que la salvació ve a través de la fe en Jesucrist. Aquesta història recorda als creients la necessitat de fe i confiança en el pla de Déu, fins i tot quan sembla poc convencional. Ens anima a mirar cap a Déu en moments de dificultat, confiats en el seu poder per sanar i salvar.
