Els israelites van rebre instruccions específiques per als seus moments de joia, que incloïen l'ús de trompetes durant les seves festes i els primers dies dels mesos. Aquestes ocasions es marcaven amb el so de les trompetes sobre les seves ofrenes d'holocaust i de pau. Aquesta pràctica era profundament simbòlica, servint com a memorial davant de Déu. Recordava al poble la seva constant presència i fidelitat en les seves vides. Les trompetes no eren només instruments musicals, sinó que es feien servir com a mitjà de comunicació amb Déu, expressant joia, gratitud i reverència.
L'acte de fer sonar les trompetes era una manera de santificar les celebracions, diferenciant-les com a sagrades i dedicades a Déu. Era un recordatori de la relació de pacte entre Déu i el seu poble, emfatitzant la seva dependència d'Ell per a la provisió i la protecció. Les festes i celebracions eren moments de reunió comunitària, on el poble podia expressar col·lectivament la seva fe i gratitud. Incorporant les trompetes, aquests esdeveniments es convertien en una poderosa expressió d'adoració i record, reforçant la identitat de la comunitat i el seu compromís amb Déu.
