La referència a la proximitat de la Pasqua jueva proporciona un context important per als esdeveniments de la narrativa. La Pasqua és una de les festes més significatives del judaisme, celebrant la llibertat dels israelites de l'esclavitud a Egipte. Aquest teló de fons històric és crucial, ja que anticipa els temes de llibertat i salvació que són centrals en el missatge cristià. Durant la Pasqua, els jueus recorden els poderosos actes de llibertat de Déu, que paral·lelament reflecteixen la llibertat espiritual que Jesús ofereix.
En el context de l'Evangeli, aquest ambient subratlla la importància de les properes accions i ensenyaments de Jesús. Prepara al lector per al miracle de l'alimentació dels cinc mil, que és un signe profund de Jesús com el Pa de Vida, oferint sustento espiritual. La proximitat de la Pasqua també insinua el sacrifici final que Jesús faria, establint un paral·lel entre l'anyell sacrificat de la Pasqua i el paper de Jesús com l'Anyell de Déu. Aquest vers convida els creients a reflexionar sobre els temes de llibertat, redempció i l'anticipació de l'obra transformadora de Déu a les seves vides.
