En aquest moment, Jesús aborda la inevitabilitat de la seva detenció i crucifixió, assenyalant que aquests esdeveniments són necessaris per complir les profecies de les Escriptures. Aquesta afirmació subratlla l'orquestració divina dels esdeveniments, on el patiment de Jesús no és un acte aleatori de violència, sinó una part crucial del pla redemptor de Déu per a la humanitat. El compliment de la profecia serveix com a testament de la fiabilitat i la sobirania de la paraula de Déu. També destaca l'obediència i la submissió de Jesús a la voluntat del Pare, fins i tot davant del patiment. Per als creients, això pot ser una font de força i seguretat, sabent que els plans de Déu sempre són per a un bé més gran, fins i tot quan impliquen sacrifici personal o dificultats. Aquesta perspectiva encoratja la fidelitat i la confiança en les promeses de Déu, recordant-nos que els seus propòsits sempre es compleixen, sovint de maneres que superen la comprensió humana.
Aquesta passatge convida a la reflexió sobre la naturalesa de la profecia divina i el paper de Jesús com a Messies que compleix aquestes antigues promeses. Reassegura els creients que els plans de Déu són perfectes i es faran realitat, oferint esperança i ànim en moments de prova.
