Durant el seu ministeri, Jesús feia servir sovint paràboles per ensenyar veritats espirituals profundes d'una manera accessible i atractiva. Les paràboles són històries curtes i al·legòriques que il·lustren una lliçó moral o espiritual. Al utilitzar situacions i personatges quotidians, Jesús connectava amb el seu públic a un nivell personal, fent que les seves ensenyances fossin rellevants i memorables.
L'ús de paràboles tenia múltiples propòsits. Era una eina per revelar veritats sobre el regne de Déu a aquells que estaven oberts i receptius, mentre que també ocultava aquestes veritats a aquells que no estaven preparats per entendre. Aquest mètode d'ensenyament convidava els oients a pensar profundament i a reflexionar sobre les seves pròpies vides i camins espirituals. Les paràboles sovint desafiaven les normes socials i incitaven els individus a considerar noves perspectives sobre la fe, l'amor i la rectitud.
A través de les paràboles, Jesús comunicava els valors del regne de Déu, com la misericòrdia, el perdó i la justícia, d'una manera que transcendia les fronteres culturals i temporals. Encara avui, aquestes històries són poderoses eines d'ensenyament que continuen inspirant i guiants els creients en la seva fe.
