Jesús feia servir freqüentment paràboles com a eina d'ensenyament, un mètode que era tant atractiu com estimulant. Les paràboles són històries senzilles que transmeten veritats espirituals més profundes, sovint utilitzant escenaris familiars per il·lustrar idees complexes. Aquest enfocament permetia a Jesús arribar a un ampli públic, fent que les seves ensenyances fossin accessibles a persones de tots els àmbits de la vida. En parlar en paràboles, Jesús convidava els seus oients a reflexionar i a buscar comprensió i coneixement sobre els misteris del regne de Déu.
Les paràboles tenien múltiples propòsits. Eren memorables, facilitant que les persones recordessin i compartissin les ensenyances amb altres. També protegien els significats més profunds d'aquells que no estaven oberts a rebre'ls, alhora que revelaven veritats profundes a aquells que realment buscaven. Aquest mètode d'ensenyament requeria que els oients impliquessin els seus cors i ments, fomentant una connexió més profunda i personal amb les lliçons que s'ensenyaven. A través de les paràboles, Jesús demostrava que la comprensió espiritual sovint requereix contemplació i una voluntat de mirar més enllà de la superfície.
