Josep, el pare terrenal de Jesús, es va enfrontar a una decisió difícil després de la mort del rei Herodes. Tenia la intenció de tornar a Judea amb la seva família, però en assabentar-se que el fill d'Herodes, Arquelau, ara regnava, va sentir por. Arquelau era conegut per la seva crueltat, igual que el seu pare, cosa que va fer que Josep es mostrés cautelós a l'hora de tornar a aquella regió. En aquest moment d'incertesa, Déu va proporcionar orientació a través d'un somni, instruint Josep a traslladar-se a Galilea. Aquesta intervenció divina no només va assegurar la seguretat de Jesús, sinó que també es va alinear amb les paraules profètiques que deien que el Messies seria anomenat nazarè.
La reacció de Josep davant de l'advertència de Déu demostra la seva profunda fe i la seva voluntat de seguir la direcció divina, fins i tot quan això significava alterar els seus plans. Aquesta narrativa destaca la importància d'estar oberts a la guia de Déu, especialment en moments de por i incertesa. També subratlla la cura protectora de Déu sobre Jesús, orquestrant esdeveniments per complir els seus propòsits. L'obediència de Josep serveix com a exemple de confiança i dependència de la saviesa de Déu, animant els creients a buscar i seguir la guia divina en les seves pròpies vides.
