Durant la Transfiguració, Pere, Jaume i Joan són testimonis de la glòria divina de Jesús, al costat de Moisès i Elies. L'experiència és tan aclaparadora que Pere, en la seva por i admiració, proposa construir refugis per a ells. Aquest vers captura la confusió i la por de Pere, il·lustrant una reacció humana comuna davant del diví. Els deixebles es troben davant d'una realitat que transcendeix la seva comprensió, i la seva por és un testimoni de la naturalesa impressionant de la presència de Déu.
Aquest moment ens ensenya sobre el viatge de fe dels deixebles, mentre lluiten amb el misteri de la identitat de Jesús. També ens reconforta saber que sentir-se aclaparat davant de Déu és natural. La por dels deixebles no disminueix la seva fe; més aviat, destaca el seu respecte i el poder transformador dels encontres divins. En les nostres pròpies vides, quan ens enfrontem a moments d'incertesa o por en el nostre camí espiritual, podem trobar consol sabent que Déu és pacient i comprensiu, guiándonos a través dels nostres dubtes i conduint-nos més a prop de la seva veritat.
