En aquest diàleg, Jesús confirma la profecia sobre el paper d'Elies com a precursor del Messies. Elies, que representa la tradició profètica, és vist com aquell que prepara i restaura, establint l'escenari per a la vinguda del Messies. No obstant això, Jesús assenyala una veritat més profunda: les escriptures també prediuen que el Messies, anomenat el Fill de l'home, ha de patir i ser menyspreat. Això destaca un aspecte profund del pla de salvació de Déu, on la restauració va acompanyada de sacrifici.
Jesús ensenya als seus deixebles a reconciliar l'expectativa d'un Messies triomfant amb la realitat d'un servent que pateix. Aquesta dualitat és central per entendre la missió de Jesús i la naturalesa del regne de Déu, que sovint desafia les expectatives humanes. En abordar aquest tema, Jesús prepara els seus seguidors per als reptes que vindran, emfatitzant que el sofriment no és contrari al pla de Déu, sinó una part integral d'aquest. Aquest missatge anima els creients a abraçar tant l'esperança de restauració com la realitat del sacrifici en el seu camí espiritual.
