Jesús feia servir sovint paràboles com a eina d'ensenyament, que són històries senzilles però profundes que transmeten veritats espirituals més profundes. Aquest mètode era especialment efectiu perquè permetia als oients connectar-se amb el missatge a un nivell personal. Les paràboles sovint utilitzaven escenaris i personatges familiars, fent que les lliçons fossin accessibles i rellevants per a un ampli públic. D'aquesta manera, Jesús convidava la seva audiència a pensar críticament i a reflexionar sobre les seves pròpies vides i creences.
L'ús de paràboles també servia per revelar veritats a aquells que estaven oberts a entendre, mentre que les ocultava d'aquells que no estaven preparats per rebre el missatge. Aquest doble propòsit assegurava que les ensenyances fossin tant inclusives com desafiadores, fomentant el creixement personal i una exploració més profunda de la fe. A través de les paràboles, Jesús comunicava els valors del regne de Déu, com l'amor, el perdó i la humilitat, d'una manera que era tant memorable com impactant.
