En aquest diàleg, Jesús parla amb Simó, el fariseu, durant un sopar a casa seva. Jesús explica una paràbola sobre dues persones que devien diners a un prestador: una devia una gran quantitat i l'altra una quantitat més petita. Quan cap dels dos podia pagar, el prestador va perdonar els dos deutes. Jesús pregunta a Simó quin deutor estimaria més al prestador, i Simó respon correctament que seria el que havia rebut el perdó del deute més gran.
Aquesta paràbola serveix com una poderosa il·lustració de la naturalesa del perdó i la gratitud. Jesús ensenya que aquells que són perdonats molt, estimen molt. Subratlla la idea que reconèixer la profunditat del propi pecat i la grandesa del perdó de Déu condueix a un profund sentiment d'amor i gratitud. Aquesta lliçó no és només per a Simó, sinó per a tots els que escolten la història, animant-los a reflexionar sobre les seves pròpies vides i la gràcia que han rebut. També desafia les persones a estendre la mateixa gràcia i perdó als altres, fomentant una comunitat d'amor i comprensió.
