Després de la seva resurrecció, Jesús es va aparèixer als seus deixebles, que lluitaven amb la por i el dubte. Per tranquil·litzar-los, els va mostrar les mans i els peus, que portaven les marques de la seva crucifixió. Aquest gest va servir com a prova indiscutible de la seva identitat i de la realitat de la seva resurrecció. En fer-ho, Jesús va abordar directament els seus dubtes, oferint-los pau i certesa en un moment de confusió i por.
L'acte de mostrar les seves ferides era profundament significatiu. Demostrava que la resurrecció de Jesús no era només un esdeveniment espiritual, sinó una realitat física. La seva voluntat de revelar les seves cicatrius mostrava la seva comprensió dels dubtes humans i la seva compassió envers la necessitat de tranquil·litat dels seus deixebles. Aquest moment emfatitza la importància que la fe estigui fonamentada en la veritat i l'experiència, animant els creients a confiar en la realitat de la victòria de Jesús sobre la mort. També ressalta el desig de Jesús que els seus seguidors trobin pau i confiança en la seva presència, sabent que ha superat les proves més grans.
