Maria i Josep es trobaven al temple quan Simeó, un home devot, va pronunciar paraules profètiques sobre el seu fill, Jesús. Es van meravellar perquè les paraules de Simeó confirmaven la naturalesa divina i la missió de Jesús, que els havia estat revelada a través d'àngels i somnis. Aquest moment era significatiu ja que reforçava la seva comprensió del paper de Jesús com a Messies, destinat a portar la salvació a totes les persones. L'admiració de Maria i Josep destaca la resposta humana a la revelació divina, una barreja d'admiració, meravella i potser una comprensió més profunda de les responsabilitats que tenien com a pares terrenals de Jesús.
Aquesta passatge convida els creients a reflexionar sobre les maneres en què Déu revela els seus plans i propòsits en les seves pròpies vides. Anima a tenir una actitud d'obertura i meravella cap a les maneres inesperades en què Déu pot actuar. També serveix com a recordatori de la importància de reconèixer i afirmar el diví enmig nostre, tal com va fer Simeó. L'admiració de Maria i Josep és un testimoni de l'impacte profund d'enfrontar-se a les promeses de Déu i al desplegament del seu pla de salvació.
