En aquesta paràbola, Jesús contrasta les actituds d'un fariseu i d'un publicà per il·lustrar la naturalesa de la veritable justícia. El publicà es troba a distància, sentint-se indigne fins i tot de mirar cap al cel, el que significa el seu profund sentiment d'humilitat i consciència de la seva pecaminositat. En colpejar-se el pit, expressa un profund remordiment i penediment, reconeixent la seva necessitat de la misericòrdia de Déu. Aquest acte d'humilitat és un recordatori poderós que Déu valora un cor contrit per sobre de les aparences externes de pietat.
La senzilla però profunda pregària del publicà, "Déu, tingues pietat de mi, que sóc un pecador", encapsula l'essència del penediment. Ressalta la importància de reconèixer les nostres pròpies mancances i girar-nos cap a Déu per obtenir perdó. Aquesta paràbola ens ensenya que no és la nostra pròpia justícia la que ens justifica davant de Déu, sinó el nostre humil reconeixement de la nostra necessitat de la seva gràcia. Ens desafia a examinar els nostres propis cors i acostar-nos a Déu amb sinceritat i humilitat, confiats en la seva infinita misericòrdia i amor.