Les pedres esmentades van ser extretes del riu Jordà com a memorial per commemorar la travessia miraculosa dels israelites. Aquest esdeveniment va ser significatiu perquè va marcar un moment clau en el seu viatge cap a la Terra Promesa, mostrant el poder i la fidelitat de Déu. En erigir aquestes pedres, els israelites van crear un record físic de la intervenció de Déu, assegurant que les futures generacions preguntessin sobre el seu significat. Aquesta indagació proporcionaria una oportunitat per als pares de compartir la història de la salvació i la fidelitat de Déu, reforçant la memòria col·lectiva i la fe de la comunitat.
L'acte d'establir memorials serveix com una eina poderosa per ensenyar i recordar. Destaca la importància de la narració d'històries en la transmissió de la fe i els valors. En un sentit més ampli, anima els individus a reflexionar sobre i recordar les maneres en què Déu ha treballat a les seves vides, creant marques personals i comunitàries de fe. Tals pràctiques ajuden a mantenir una connexió amb el passat, assegurant que les obres de Déu no siguin oblidades, sinó celebrades i apreses per cada nova generació.
