En aquest moment, Déu va ordenar als israelites que creessin un memorial utilitzant dotze pedres preses del riu Jordà. No es tractava només d'un acte físic, sinó d'un acte profundament simbòlic. Cada pedra representava una de les dotze tribus d'Israel, ressaltant la unitat i la història compartida del poble. Les pedres s'havien de col·locar al seu campament com un record perdurable de l'esdeveniment miracle de travessar el Jordà en sec, un testimoni del poder i la fidelitat de Déu.
Aquest memorial servia a múltiples propòsits. Era un record tangible de la intervenció i la provisió de Déu, animant els israelites a confiar en Ell davant dels futurs desafiaments. També actuava com una eina d'ensenyament per a les generacions futures, provocant preguntes i discussions sobre les obres poderoses de Déu i la importància de la fe i l'obediència. Tals memorials eren vitals per mantenir el patrimoni espiritual dels israelites, assegurant que les històries de la salvació de Déu es transmetessin a través dels temps, enfortint la fe de la comunitat.
