L'ordre de Josuè als sacerdots perquè surtin del Jordà marca un moment significatiu en el viatge dels israelites. La travessia del riu Jordà va ser un esdeveniment miraculós orquestrat per Déu, que demostrava el seu poder i la seva fidelitat a les seves promeses. Quan els sacerdots portaven l'arca de l'aliança, que simbolitzava la presència de Déu, el seu pas fora del llit del riu significava la culminació de la travessia i l'inici d'un nou capítol per als israelites.
Aquesta esdeveniment no només va ser una travessia física, sinó també un mil·lenni espiritual. Va marcar el final dels seus vagareigs pel desert i l'inici de la seva vida a la Terra Promesa. L'acte de sortir del Jordà era un recordatori poderós de la llibertat i la guia de Déu. Reforçava la idea que, amb Déu, els obstacles es poden superar i els nous començaments són possibles. Aquest moment de transició estava ple d'esperança i de l'assegurança que Déu estava amb ells, conduint-los cap a un futur ple de les seves promeses.