En aquest verset, Déu dóna una ordre directa a Josuè, instruint-lo perquè digui als sacerdots que surtin del riu Jordà. Els sacerdots havien estat de peu al llit del riu, sostenint l'arca del pacte, que simbolitzava la presència de Déu entre el seu poble. La seva presència al riu havia provocat que les aigües deixessin de fluir, permetent que els israelites creuessin per terra seca. Aquest esdeveniment miraculós va ser una poderosa demostració del poder de Déu i de la seva fidelitat a les seves promeses.
L'arca del pacte era central en la fe dels israelites, representant el pacte de Déu amb ells i la seva guia. Al manar als sacerdots que surtin del riu, Déu senyala la culminació d'aquest creuament miraculós i l'inici d'un nou capítol en el viatge dels israelites. Això ressalta la importància de l'obediència als manaments de Déu i el paper del lideratge en la guia del seu poble. Aquest moment serveix com a recordatori de la constant presència de Déu i la seva capacitat de fer un camí fins i tot quan les circumstàncies semblen impossibles.
