En aquest vers, Déu explica les seves accions en nom dels israelites, subratllant el seu paper en les victòries i el compliment de les seves promeses. Els amorreus, que vivien a l'est del Jordà, eren un enemic formidable. No obstant això, Déu va assegurar la triomf dels israelites lliurant aquests enemics a les seves mans. Aquest passatge ressalta el tema de la intervenció divina i la guia, recordant als israelites que els seus èxits no es van aconseguir només per la seva força, sinó a través del poder i la fidelitat de Déu.
El context històric d'aquest vers és crucial. Serveix com a recordatori de la relació de pacte entre Déu i els israelites, on Déu va prometre portar-los a una terra pròpia. En recordar aquests esdeveniments, les escriptures animen els creients a reflexionar sobre la fidelitat passada de Déu com a fonament per confiar en les seves promeses futures. També destaca la importància de l'obediència i la dependència de Déu, ja que Ell és la font última de força i victòria.
