Quan el soldat va traspassar el costat de Jesús, no es tractava només d'un acte físic, sinó d'un moment carregat de significat simbòlic. El flux de sang i aigua ha estat vist per molts teòlegs com una representació dels sagraments de l'Església: la sang simbolitzant l'Eucaristia i l'aigua simbolitzant el Baptisme. Aquests sagraments són centrals en la vida cristiana, oferint als creients un mitjà de gràcia i una connexió amb el sacrifici de Jesús. Aquest esdeveniment també compleix profecies de l'Antic Testament, com les que es troben a Zacaries, que parlen del Messies que serà traspassat. A més, s'emfatitza la realitat del sofriment humà de Jesús i la seva mort, que eren necessàries per a la redempció de la humanitat. El traspassament i el flux resultant serveixen com un poderós recordatori de la profunditat de l'amor de Jesús i la completud del seu sacrifici, convidant els creients a reflexionar sobre el profund misteri de la salvació i el nou pacte establert a través de la seva mort i resurrecció.
Aquest moment és una crida als creients per apreciar l'amor profund i el sacrifici de Jesús, animant-los a viure d'una manera que honori el seu do de salvació. També serveix com un recordatori de l'esperança i la nova vida ofertes a través de la mort i resurrecció de Jesús, una pedra angular de la fe cristiana.
