En aquest moment íntim, Jesús s'adreça als seus deixebles amb gran afecte, anomenant-los 'fills meus'. Aquest terme d'estima destaca la relació propera que comparteix amb ells, similar a la d'un pare amb els seus fills. Jesús els prepara per la realitat de la seva partida, que aviat es produirà a través de la seva crucifixió i ascensió. Ell reconeix la seva imminent sensació de pèrdua i confusió, ja que el cercaran però no podran seguir-lo immediatament.
Aquesta afirmació no tracta només de la separació física, sinó també del viatge espiritual que els espera. Jesús va a un lloc on encara no poden seguir-lo, que significa el seu retorn al Pare i el compliment de la seva missió a la terra. No obstant això, aquesta separació és temporal, ja que més tard promet l'arribada de l'Esperit Sant per guiar-los i consolar-los. Aquest passatge anima els creients a confiar en el pla de Déu, fins i tot quan no poden veure el quadre complet, i a continuar la missió d'amor i servei que Jesús va començar.
