En aquesta part de la seva oració, Jesús parla amb Déu Pare, expressant la seva intenció perquè els seus deixebles experimentin una alegria profunda. Reconèixer que el seu temps a la terra s'acaba, però emfatitza que les seves ensenyances i presència han estat destinades a inculcar una alegria profunda i duradora dins dels seus seguidors. Aquesta alegria es descriu com una 'mesura plena', suggerint una completud i abundància que transcendeix la felicitat ordinària. Està arrelada en les veritats espirituals i l'amor que Jesús ha compartit amb ells.
L'alegria a la qual Jesús es refereix no és efímera ni depèn de les circumstàncies externes. En canvi, és una alegria espiritual que prové de conèixer i estar en relació amb Déu. Aquesta alegria està destinada a sostenir els creients a través de proves i desafiaments, oferint-los pau i satisfacció que el món no pot proporcionar. En centrar-se en aquesta alegria divina, els cristians són animats a trobar força i esperança en la seva fe, confiants que la seva connexió amb Déu els aportarà veritable satisfacció i felicitat.
