La decisió de Jesús de romandre on era durant dos dies més després de conèixer la malaltia de Llàtzer és una lliçó profunda sobre el temps i el propòsit divins. Encara que pot semblar contraintuïtiu retardar-se quan un és estimat està en necessitat, Jesús tenia un pla més gran en ment. El seu retard no era per falta de preocupació, sinó que era intencionat, permetent que la situació es desenvolupés d'una manera que glorificaria Déu a través de la resurrecció miraculosa de Llàtzer. Aquest acte serviria com un testimoni poderós de l'autoritat divina de Jesús i anticiparia la seva pròpia resurrecció.
Aquesta passatge convida els creients a reflexionar sobre la naturalesa del temps de Déu, que sovint no s'alinea amb l'urgència o les expectatives humanes. Ens anima a confiar en la saviesa de Déu i en el seu pla global, fins i tot quan una intervenció immediata sembla necessària. El retard ens ensenya paciència i fe, recordant-nos que els camins de Déu són més alts que els nostres i que el seu temps és sempre perfecte, treballant cap a un bé més gran que potser no entenem inicialment.
