Enoc, una figura significativa en la línia genealògica d'Adam, és conegut per la seva llarga vida, visquent 365 anys. Aquesta longevitat és un tema comú en els primers capítols del Gènesi, il·lustrant la vitalitat dels patriarques antediluvials. La vida d'Enoc no només es va marcar pel naixement de Matusalem, sinó també pel naixement d'altres fills i filles, subratllant la importància de la família i la propagació de la raça humana.
Aquest vers forma part d'un registre genealògic més ampli que traça la línia d'Adam a través de diverses generacions, servint com un pont entre la història de la creació i les narracions dels patriarques. Destaca la continuïtat de la creació de Déu i el desplegament del seu pla a través de les successives generacions. Per als lectors moderns, aquest passatge pot inspirar una reflexió sobre la importància de la família, el patrimoni i l'impacte durador de la vida d'un sobre les generacions futures. Anima a un sentiment de connexió amb la família humana més àmplia i la història compartida que ens uneix a tots.
