Els registres genealògics del Gènesi proporcionen una línia de descens d'Adam a Noè, ressaltant la continuïtat de la creació de Déu i el seu pla per la humanitat. Lamec, el pare de Noè, va viure 595 anys després del naixement de Noè, durant els quals va tenir altres fills i filles. Aquesta llarga vida reflecteix la tradició bíblica de vides llargues abans del Diluvi, simbolitzant un temps en què la humanitat estava encara estretament connectada amb la creació original. El naixement de Noè és particularment significatiu, ja que es converteix en una figura clau en la història del Diluvi, representant un nou començament per a la humanitat.
La menció dels altres fills de Lamec destaca el creixement i l'expansió de les famílies humanes, complint el manament de Déu de ser fructífers i multiplicar-se. Aquest versicle també ens recorda la importància de la família i la comunitat en el pla de Déu. Cada generació té un paper crucial en la història del rescat i la gràcia. Al traçar aquestes línies de descens, la Bíblia subratlla la interconnexió de totes les persones i la continuïtat de les promeses de Déu al llarg dels anys.