En el relat bíblic de la creació, es mencionen quatre rius que flueixen del Jardí de l'Edèn, i aquest vers identifica el tercer i el quart riu: el Tigris i l'Eufrates. Aquests rius són significatius no només en la narració bíblica, sinó també en el context històric i geogràfic de l'antic Orient Mitjà. El Tigris corre al costat est d'Ashur, una ciutat antiga que formava part de l'Assíria, mentre que l'Eufrates és un dels rius més llargs i històricament significatius de l'Àsia Occidental.
La menció d'aquests rius vincula la història bíblica amb la geografia real, proporcionant una connexió tangible amb el món antic. Aquesta connexió ajuda els lectors a entendre que la Bíblia no és només una col·lecció d'ensenyaments espirituals, sinó també un registre d'esdeveniments i llocs històrics. Els rius Tigris i Eufrates han estat centrals en el desenvolupament de civilitzacions, incloent els sumers, akkadis, babilonis i assiris. En situar el Jardí de l'Edèn a prop d'aquests rius, la narració bíblica col·loca l'origen de la humanitat en una regió coneguda per la seva rica història i significat cultural.
Aquest vers convida a la reflexió sobre la interconnexió entre les ensenyances espirituals i les realitats històriques, animant els creients a apreciar la profunditat i amplitud de la narració bíblica.
