Els israelites són recordats per Déu que la seva capacitat per conquerir i posseir la terra no és el resultat de la seva pròpia justícia o integritat moral. En canvi, és degut a la maldat de les nacions que actualment ocupen la terra. Déu està complint la seva promesa als patriarques—Abraham, Isaac i Jacob—expulsant aquestes nacions. Aquest missatge serveix com un record humil que el seu èxit no es deu als seus propis mèrits, sinó que forma part del pla diví de Déu i de la seva fidelitat a les seves promeses.
Aquesta passatge destaca la importància de la humilitat i la confiança en Déu. Ensenya que, si bé els esforços humans són significatius, no són la raó última de l'èxit. Els propòsits i promeses de Déu són primordials, i Ell utilitza diverses circumstàncies per complir la seva voluntat. Aquesta comprensió anima els creients a confiar en el pla de Déu i a mantenir-se humils, reconeixent que els seus èxits sovint són part d'una narrativa divina més gran. També serveix com una advertència contra l'orgull i l'autojustificació, recordant als creients que la gràcia i la fidelitat de Déu són les veritables fonts de les seves benediccions.