En aquest verset, Déu insta els israelites a recordar esdeveniments històrics específics que subratllen les seves accions justes. La referència a Balak, rei de Moab, i Balaam, el profeta, serveix com a recordatori de com Déu va transformar malediccions en benediccions per a Israel. Balak volia maleir Israel a través de Balaam, però Déu va intervenir, assegurant-se que només es pronunciessin benediccions sobre el seu poble. Aquest esdeveniment és un testimoni poderós del poder protector de Déu i de la seva capacitat per transformar el mal en bé.
El viatge des de Shittim fins a Gilgal marca la transició dels israelites de la seva vida errant pel desert a l'entrada a la Terra Promesa. Shittim va ser el seu últim campament abans de creuar el riu Jordà, i Gilgal va ser el seu primer campament dins de la Terra Promesa. Aquest viatge simbolitza la fidelitat de Déu en complir les seves promeses i la seva guia en moments difícils. En recordar aquestes accions, els israelites són animats a confiar en la justícia de Déu i a mantenir-se fidels a Ell, reconeixent que les seves accions passades són un testimoni del seu compromís perdurable amb el seu poble.
