En aquest vers, els israelites reben un punt de referència geogràfic mentre estan a punt d'entrar a la Terra Promesa. Les muntanyes esmentades es troben a l'altre costat del riu Jordà, cap a l'oest, prop dels grans arbres de Morè, dins del territori dels cananeus. Aquesta ubicació és significativa en la narrativa bíblica, ja que representa la transició dels llargs anys de vagar pel desert a la realització de la promesa de Déu als seus avantpassats—Abraham, Isaac i Jacob—de donar-los una terra pròpia.
La menció del riu Jordà i el sol ponent proporciona una imatge vívida de la fi del viatge i l'inici d'un nou capítol. Els grans arbres de Morè són un punt de referència ben conegut pels israelites, que serveix com a recordatori de la presència i la guia de Déu. La referència als cananeus que viuen a l'Arabà prop de Gilgal subratlla la realitat dels desafiaments que els esperen, ja que la terra no estava deshabitada. No obstant això, també reforça l'assegurament de la promesa de Déu i la necessitat de fe i obediència mentre avancen. Aquest vers convida a la reflexió sobre la fidelitat de Déu i la importància de confiar en la seva guia mentre recorrem el camí de la vida.