En aquest vers, Daniel reflexiona sobre el fracàs col·lectiu del poble a l'hora d'escoltar els profetes de Déu. Aquests profetes van ser enviats per transmetre els missatges de Déu als líders i a tota la comunitat, instat-los a seguir els camins de Déu. El vers subratlla la importància d'atendre la guia divina i les conseqüències de negligir aquesta saviesa. Serveix com a recordatori que al llarg de la història, Déu ha proporcionat orientació a través dels profetes per ajudar les persones a alinear-se amb la seva voluntat.
El vers també enfatitza el paper dels profetes com a intermediaris entre Déu i el seu poble, encarregats de transmetre els seus missatges. En reconèixer el fracàs d'escoltar, Daniel posa de manifest la necessitat de penediment i un retorn a l'obediència fidel. Aquesta crida a escoltar i respondre als missatgers de Déu és un missatge atemporal, que anima els creients a mantenir-se oberts a la guia espiritual i a buscar comprensió a través de la pregària i la reflexió. Ens recorda la importància de l'humilitat i la voluntat de canviar quan ens enfrontem amb la veritat divina.
