En aquesta súplica sincera, Daniel intercedeix pel seu poble i l'estat desolat de Jerusalem. Fa una crida a Déu, no basant-se en la justícia del poble, sinó en la seva misericòrdia i pel bé del seu propi nom. La pregària de Daniel està arrelada en una profunda comprensió del caràcter de Déu i les seves promeses. Reconegut els pecats que han portat a la desolació, es concentra en la compassió i la fidelitat de Déu. Aquesta pregària és un exemple poderós de com cercar la intervenció de Déu: amb humilitat, reconeixent les nostres pròpies mancances i apel·lant a la natura i les promeses de Déu. L'enfocament de Daniel no és egoista; en canvi, busca la restauració del santuari de Déu i el compliment dels seus propòsits. Això ens ensenya la importància d'alinear les nostres pregàries amb la voluntat de Déu i cercar la seva glòria per sobre de tot.
La pregària de Daniel també destaca la importància de la persistència en la pregària. Malgrat les circumstàncies difícils, es manté ferm en la seva fe, confiada que Déu escolta i respondrà en el seu moment perfecte. Això anima els creients a romandre fidels en la pregària, confiats en el pla i propòsit últim de Déu.
