La visió de Daniel del lleó amb ales d'àguila és rica en simbolisme. El lleó, una criatura poderosa i majestuosa, representa força i autoritat, mentre que les ales d'àguila suggereixen velocitat i influència llunyana. L'acte de les ales que són arrencades indica una pèrdua de poder o llibertat, una mena d'humilització. Quan el lleó es posa dret sobre dos peus com un humà i se li dóna una ment humana, significa una transformació d'un estat salvatge i indomable a un de racionalitat i consciència semblant a la humana. Aquesta transformació es pot interpretar com una metàfora de la temperança del poder amb saviesa i comprensió.
En un sentit més ampli, aquesta visió parla del tema de la sobirania divina sobre els regnes terrenals. Suggerix que, malgrat com de poderós o aparentment invencible pugui ser un regne o un governant, en última instància, estan subjectes a la voluntat de Déu i poden ser transformats o humiliats segons el seu propòsit. Aquest missatge serveix com a recordatori de la naturalesa transitària del poder terrenal i de l'autoritat perdurable del diví.
