Durant el regnat del rei Belsasar de Babilònia, Daniel, un profeta venerat, va experimentar un somni profund. No es tractava només d'un somni, sinó d'una sèrie de visions que ocupaven la seva ment mentre estava al llit. L'acte d'escriure el contingut del seu somni destaca la seva importància i la serietat amb què Daniel abordava aquests missatges divins. En la tradició bíblica, els somnis i les visions són sovint vistos com canals a través dels quals Déu es comunica amb la humanitat, proporcionant coneixements, advertències o revelacions sobre esdeveniments futurs. La documentació curosa de Daniel suggereix que entenia la gravetat del missatge rebut i les seves possibles implicacions per al futur.
El context d'aquest somni és significatiu, ja que es produeix durant un període tumultuós de la història babilònica. Les visions de Daniel sovint contenien imatges simbòliques que requerien interpretació, reflectint la complexa naturalesa de la comunicació divina. El seu paper com a profeta era transmetre aquests missatges als altres, oferint orientació i comprensió. Aquest passatge emfatitza la importància d'estar atents a les revelacions divines i la responsabilitat de compartir aquestes percepcions amb els altres. L'experiència de Daniel serveix com a recordatori de les maneres en què Déu pot parlar-nos, fins i tot en moments d'incertesa.
