En el context del captivitat babilònic, Daniel i els seus amics van rebre noms nous del cap de l'eunuc, simbolitzant la seva integració a la societat babilònica. Aquest acte era comú en temps antics com una manera d'exercir autoritat i influència sobre els capturats, remodelant la seva identitat. Daniel va ser rebatejat com a Beltxassar, Hananiah es va convertir en Sadrach, Mishael va ser anomenat Mesac, i Azariah va rebre el nom d'Abed-nego. Aquests noms probablement tenien la intenció d'honorar els déus babilònics, contrastant amb els seus noms hebreus originals que honraven el Déu d'Israel.
Malgrat aquest intent de canviar la seva identitat, Daniel i els seus amics es van mantenir ferms en la seva fe i compromís amb Déu. La seva història és un recordatori poderós que, tot i que les circumstàncies externes poden canviar, la fe i les conviccions internes poden romandre fortes. Anima els creients a mantenir-se fidels a la seva identitat espiritual i valors, fins i tot davant de pressions culturals o intents de redefinir qui són. Aquest passatge destaca la importància de la força interna i la resiliència en el manteniment de la fe i la integritat.
