El dia de Pentecostès, l'Esperit Sant va descendir sobre els apòstols, permetent-los parlar en diverses llengües. Aquest versicle enumera els grups diversos presents en aquest esdeveniment, incloent els part, els medis i els elamites, així com els residents de regions com Mesopotàmia, Judea i Capadòcia. La presència d'aquesta àmplia gamma de persones simbolitza l'abast universal del missatge cristià. Destaca la superació de les barreres culturals i lingüístiques, ja que cada persona va sentir els apòstols parlant en la seva llengua nativa. Aquest esdeveniment miraculós simbolitza la inclusivitat de l'Evangeli, mostrant que el missatge de Jesús està destinat a totes les persones, independentment del seu origen ètnic o lingüístic.
La reunió d'aquests grups diversos també reflecteix la unitat de la comunitat cristiana primitiva enmig de la diversitat. Serveix com a recordatori que l'església és un lloc on es celebren les diferències i on el missatge d'amor i salvació és accessible per a tothom. Aquest moment en la història de l'església primitiva subratlla el poder transformador de l'Esperit Sant per unir les persones i difondre el missatge de Jesús arreu del món.
