En la seva carta als colossencs, Pau aborda les preocupacions sobre la influència d'ensenyaments falsos que imposaven regles religioses estrictes als creients. Ell subratlla que els cristians no haurien de ser jutjats basant-se en lleis dietètiques o observances religioses, com ara festes, celebracions de la lluna nova o el dia de descans. Aquestes pràctiques formaven part de l'antic pacte i eren ombres del que havia de venir en Crist. Amb la mort i la resurrecció de Jesús, els creients són alliberats dels requisits legalistes de la llei.
El missatge de Pau és un recordatori que la fe en Crist transcendeix les pràctiques ritualistes. El focus hauria d'estar en la realitat espiritual a la qual aquestes pràctiques apuntaven, que es troba en Jesús. Aquesta ensenyança anima els cristians a abraçar la llibertat que tenen en Crist, vivint la seva fe de manera autèntica sense estar carregats pels judicis externs. Destaca el poder transformador de la gràcia i la nova identitat que els creients tenen en Crist, que no depèn de l'adhesió a les antigues costums religioses.
