En aquest vers, Déu parla al poble d'Israel, recordant-los els rols especials que va establir entre ells. Els profetes eren individus escollits per Déu per transmetre els seus missatges i orientacions al poble, sovint cridant-los a la fidelitat i la justícia. D'altra banda, els nazarets eren persones que prenien un vot especial de dedicació a Déu, que incloïa l'abstenció del vi, no tallar-se els cabells i evitar el contacte amb els morts. Aquests vots eren un signe del seu compromís i devoció a Déu. En aixecar tant profetes com nazarets, Déu proporcionava orientació espiritual i exemples de dedicació dins de la comunitat. Aquest vers serveix com a recordatori de la implicació contínua de Déu en les vides del seu poble, proporcionant líders i models a seguir per guiar-los en el seu camí espiritual. Convida els israelites a reconèixer i valorar aquests dons divins i a reflexionar sobre la seva pròpia fidelitat i resposta a la guia de Déu.
La pregunta retòrica "No és així, fills d'Israel?" enfatitza la realitat innegable de les accions de Déu i desafia la gent a reconèixer i respondre a les seves benediccions. Aquest vers anima els creients a recordar i valorar els líders espirituals i exemples que Déu col·loca a les seves vides, instigant-los a mantenir-se fidels i atents a la seva guia.
