Jeremies, conegut com el 'profeta plorós', es presenta com el fill d'Hilcà, un sacerdot d'Anatot, un poble situat al territori de Benjamí. Aquesta introducció és crucial perquè estableix la línia de Jeremies i la seva connexió amb la tradició sacerdotal, que sovint implicava rols de lideratge espiritual i orientació. Anatot era una ciutat levítica, designada per als levites, que eren la tribu sacerdotal d'Israel. Aquest context proporciona una visió del seu creixement i de l'entorn espiritual que el va modelar.
Entendre les arrels de Jeremies ajuda els lectors a apreciar la profunditat dels seus missatges profètics. El seu rol com a sacerdot i profeta significava que estava profundament integrat en el teixit religiós i social de la seva època. Aquesta doble funció sovint el posava en situacions difícils, ja que havia de transmetre missatges de Déu que no sempre eren ben rebuts pel poble o pels líders de Judà. El viatge profètic de Jeremies, que comença amb aquesta introducció, es caracteritza pel seu compromís inquebrantable amb la crida de Déu, malgrat les lluites personals i comunitàries que va afrontar.
