L'església cristiana primitiva va afrontar importants desafiaments a mesura que s'expandia més enllà de les seves arrels jueves per incloure creients gentils (no jueus). Un dels principals temes era si aquests nous conversos havien de seguir les costums jueves, com la circumcisió, que era un signe del pacte entre Déu i els descendents d'Abraham. Alguns cristians jueus de Judea ensenyaven que la circumcisió era essencial per a la salvació, reflectint una tensió entre mantenir les pràctiques jueves tradicionals i abraçar la nova fe en Crist.
Aquesta situació va portar a un moment clau en la història de l'església, provocant que els líders es reunissin per discutir com integrar diversos antecedents culturals a la comunitat cristiana. El debat no es limitava només a la circumcisió, sinó que plantejava la pregunta més àmplia sobre què significa ser un seguidor de Crist. Va posar de manifest la necessitat que l'església primitiva trobés un equilibri entre respectar les tradicions jueves i reconèixer el nou pacte establert a través de Jesús.
Finalment, aquesta discussió va obrir el camí a una comprensió més inclusiva de la salvació, ressaltant que la fe en Crist és la clau per a la salvació, més que l'adhesió a pràctiques culturals o ritualistes específiques. Aquesta decisió va ajudar a unificar l'església primitiva i va permetre que creixés i prosperés a través de diferents cultures i regions.