En els primers dies del cristianisme, el missatge de Jesús es compartia principalment entre les comunitats jueves. No obstant això, a mesura que els apòstols i els primers creients començaven a difondre l'Evangeli, es feia evident que el missatge de Déu estava destinat a tota la humanitat, no només al poble jueu. La notícia que els gentils estaven rebent la paraula de Déu va ser revolucionària. Significava un canvi crucial en la missió de l'Església primitiva, destacant que la salvació oferida a través de Jesucrist estava disponible per a tothom, independentment del seu origen ètnic o cultural.
Aquesta evolució era tant emocionant com desafiante per a l'Església primitiva. Requeria que replantegessin els límits tradicionals i abraçessin una visió més inclusiva del regne de Déu. L'acceptació dels gentils dins la comunitat de fe era un testimoni del poder transformador de l'Evangeli i la seva capacitat per unir grups diversos sota la bandera de l'amor de Crist. Aquest moment en la història de l'Església primitiva serveix com a recordatori de l'abast expansiu de la gràcia de Déu i la crida als creients a compartir aquest missatge amb totes les persones.
