Després de la traïció i mort de Judes Iscariot, la comunitat cristiana primitiva necessitava restaurar el seu nombre a dotze apòstols, simbolitzant les dotze tribus d'Israel. Els apòstols, liderats per Pere, van buscar omplir aquesta vacant amb algú que hagués estat testimoni del ministeri de Jesús des del principi. Van proposar dos homes: Josep anomenat Barsabàs, també conegut com a Just, i Maties. Aquest procés de nominació va ser significatiu, ja que va demostrar el compromís de l'església primitiva amb el discerniment en pregària i la presa de decisions comunitàries.
La selecció d'aquests dos homes subratlla la importància de tenir líders que tinguin experiència directa de la vida i les ensenyances de Jesús. També reflecteix la dependència de l'església en la guia divina, ja que més tard van pregar perquè la voluntat de Déu es revelés en la selecció del candidat adequat. Aquest esdeveniment és un recordatori del valor de la comunitat i de la saviesa col·lectiva que prové d'experiències compartides i de la fe. Ens ensenya als creients moderns sobre la importància de buscar la guia de Déu en el lideratge i la presa de decisions, assegurant que aquells que lideren estiguin profundament arrelats en les ensenyances de Crist.
