La carta comença amb una salutació càlida i personal de 'el presbíter', un terme que indica una posició de respecte i autoritat dins de la comunitat cristiana primitiva. El destinatari, Gai, és adreçat amb afecte, destacant la relació estreta entre els dos. La frase 'a qui estimo en la veritat' subratlla la base espiritual de la seva amistat, suggerint que el seu vincle es reforça pel seu compromís compartit amb la veritat de l'Evangeli. Aquesta introducció reflecteix l'èmfasi de la comunitat cristiana primitiva en la comunitat i la companyonia, on les relacions no eren només personals, sinó també profundament arrelades en creences i valors compartits.
L'ús de 'el presbíter' suggereix que l'autor és probablement un líder experimentat o algú amb una influència significativa a l'església, possiblement l'apòstol Joan. Aquesta salutació prepara el terreny per a la resta de la carta, que tractarà temes d'hospitalitat, suport als altres creients i viure la fe de manera pràctica. Serveix com a recordatori de la importància de cultivar relacions que siguin tant personalment satisfactòries com espiritualment enriquidores, animant els creients a donar-se suport mútuament en els seus viatges de fe.
