Joan parla d'una situació preocupant a l'església primitiva, on un individu està causant divisió mitjançant la difusió de falsedats i la negativa a mostrar hospitalitat als altres creients. Aquesta persona no només escampa xafarderies malicioses, sinó que també impedeix activament que altres acollin els creients, arribant a expulsar aquells que ho intenten. El passatge destaca la natura destructiva del xafardeig i la importància de mantenir la unitat i la veritat dins de la comunitat cristiana. Subratlla el valor de l'hospitalitat i l'acceptació, recordant als creients que han de fomentar un ambient d'amor i suport. En abordar aquest problema, Joan fa una crida a la responsabilitat i anima l'església a mantenir-se ferma contra les accions divisòries que amenacen la harmonia de la comunitat.
Aquest missatge és rellevant avui en dia, ja que encoratja els cristians a estar atents davant de comportaments que poden danyar les relacions dins de l'església. Serveix com una crida a promoure la pau, la comprensió i la cooperació, assegurant que l'església segueixi sent una comunitat acollidora i de suport per a tots els seus membres. L'èmfasi en la veritat i la unitat és un recordatori atemporal dels valors fonamentals que han de guiar les interaccions cristianes.
