La carta comença amb una salutació del presbiter, comunament considerat l'apòstol Joan, que s'adreça a una 'dona escollida per Déu' i als seus fills. Aquesta dona probablement és una persona d'influència dins de la comunitat cristiana primitiva, representant possiblement una església local. El presbiter expressa el seu amor per ells, fonamentat en la veritat de l'Evangeli, que és un tema central en els escrits de Joan. Aquesta veritat no és només un conjunt de creences, sinó una manera de viure que uneix la comunitat. La menció de 'tots els qui coneixen la veritat' suggereix una comunió més àmplia de creients que comparteixen aquest amor i compromís amb la veritat. Aquesta salutació estableix el to de la carta, subratllant la importància de la veritat i l'amor com a elements fonamentals de la vida cristiana. Anima els creients a mantenir-se ferms en aquests valors, fomentant un sentiment d'unitat i propòsit dins de la comunitat. El passatge serveix com a recordatori del poder perdurable de la veritat i l'amor per connectar i sostenir els creients a través del temps i l'espai.
El missatge del presbiter és atemporal, instint els cristians d'avui a valorar i defensar la veritat en les seves relacions, assegurant que l'amor estigui sempre al davant de les seves interaccions. Aquesta aproximació no només enforteix la fe individual, sinó que també construeix una comunitat cohesionada i solidària, reflectint les ensenyances de Crist.
