En aquest passatge, observem un episodi seriós i desafiante en la història d'Israel. El rei David s'enfronta a la tasca d'abordar una fam que ha afectat la terra durant tres anys. Després d'investigar, es revela que la fam és conseqüència de la violació d'un pacte per part de Saul amb els gibeonites, un grup que havia rebut la promesa de protecció dels israelites. Per expiar les accions de Saul, David accedeix a la petició dels gibeonites d'entregar set dels descendents masculins de Saul. Els gibeonites els executen i exposen els seus cossos en un turó, un acte destinat a apaciguar les ofenses que se'ls havien fet.
Aquesta narrativa subratlla la importància d'honorar els pactes i les greus conseqüències de trencar-los. Reflecteix les costums de l'antic Orient Mitjà, on la justícia i la reparació eren necessàries per restaurar l'harmonia i el favor diví. L'esdeveniment ocorre al començament de la collita de l'ordi, simbolitzant un temps de renovació i esperança, suggerint que a través d'aquest acte difícil, la terra podria sanar i la fam acabar. Serveix com a recordatori del pes de les responsabilitats de lideratge i la recerca de justícia i reconciliació.
