A l'antiga Israel, la pràctica del deu per cent era una part vital de la vida religiosa, reflectint l'obediència i el respecte cap a Déu. El poble d'Israel i Judà, que vivia a les ciutats de Judà, portava un deu dels seus ramats i altres ofrenes sagrades al Senyor. Això no era només un acte ritual, sinó una expressió profunda de la seva fe i agraïment pels benediccions de Déu. En donar una part dels seus recursos, reconeixien la provisió i la sobirania de Déu sobre les seves vides.
L'acte de fer piles d'aquestes ofrenes simbolitzava l'abundància de les seves contribucions i la seva dedicació col·lectiva a mantenir les operacions del temple. Això assegurava que els sacerdots i levites, que eren responsables de realitzar els serveis religiosos, tinguessin els recursos necessaris per dur a terme les seves responsabilitats. Aquesta pràctica del deu per cent també subratlla un principi més ampli de generositat i administració que s'emfatitza en moltes ensenyances cristianes avui dia. Convida els creients a compartir les seves benediccions amb els altres i a donar suport a les seves comunitats, fomentant un esperit d'unitat i cura mútua.
