Tobit exemplifica la seva devoció a Déu a través de la pràctica del dízme, un aspecte clau de la vida religiosa a l'antic Israel. El dízme era un desè dels guanys o productes, donat per sostenir els levites, que no tenien herència de terra i eren responsables de les tasques del temple. En donar fidelment el seu dízme, Tobit assegura la subsistència d'aquells que serveixen a Déu i mantenen la vida espiritual de la comunitat.
A més, Tobit menciona el segon dízme, que havia de ser consumit a Jerusalem. Aquesta pràctica no només sostenia l'economia religiosa, sinó que també fomentava el pelegrinatge i la participació en festivals religiosos, promovent un sentiment d'unitat i fe compartida entre el poble. Les accions de Tobit reflecteixen un cor compromès amb Déu, valorant tant la pietat personal com la responsabilitat comunitària. La seva adhesió a aquestes pràctiques subratlla la importància de la generositat, la gestió i la participació activa en la comunitat de fe, servint com a model per als creients per sostenir els seus líders espirituals i participar en el culte.
