I la part del rei era la seva ofrena, que era la part dels seus béns, i la part del poble era la seva ofrena, que era la part dels seus béns, per a l'ofrena del matí i del vespre, i per a les ofrenes dels sabats, i per a les ofrenes dels mesos, i per a les ofrenes de les festes, segons el que estava escrit en la llei de Jehovà.

2 Cròniques 31:3

Faithy explica

La contribució del rei Ezequies a les ofrenes cremades destaca el seu profund compromís amb la restauració i el manteniment del culte adequat a Israel. Aquestes ofrenes eren una part essencial de la vida religiosa, simbolitzant la devoció i l'expiació. En utilitzar els seus propis béns, Ezequies va garantir que les ofrenes diàries, de sabbat i de festes es realitzessin sense interrupcions, respectant les prescripcions de la Llei de Jehovà. Aquest acte de generositat i responsabilitat subratlla la importància del lideratge en la promoció del benestar espiritual d'una comunitat. Les accions d'Ezequies també reflecteixen un principi més ampli de sacrifici personal pel bé comú, il·lustrant com els líders poden inspirar els altres prioritzant els valors i les pràctiques espirituals. La seva dedicació serveix com a recordatori de la importància de donar suport al culte comunitari i a l'observança religiosa, assegurant que aquestes pràctiques es mantinguin i es valorin.