En la construcció del temple, el vel tenia un significat simbòlic molt important. Separava el Lloc Sagrat del Sant dels Sants, on es guardava l'Arc de l'Aliança, representant la presència de Déu. Els colors blau, porpra i vermell no només es van escollir per la seva bellesa, sinó també pels seus significats simbòlics: el blau sovint representava el cel o la divinitat, el porpra era un color de reialesa i riquesa, i el vermell simbolitzava el sacrifici o l'expiació. El lli fi utilitzat en el vel era un signe de puresa i excel·lència.
Els querubins teixits en el teixit eren guardians simbòlics dels espais sagrats, reflectint la protecció divina i la santedat de l'àrea més enllà del vel. Aquest disseny subratllava la idea que acostar-se a Déu requeria un sentit d'admiració i respecte. La presència del vel recordava al poble la necessitat de mediació i puresa en presentar-se davant de Déu, un tema que ressona al llarg de la Bíblia, apuntant cap a la mediació definitiva a través de Crist en el Nou Testament.
